Han passat els mesos més llargs de l'any, sobretot per la foscor i les poques festes de les quals hem pogut gaudir. Però avui ja estem iniciant l'esperada Setmana Santa, que com cada any ens la porta el diumenge de Rams.
Uns dies que anomenem setmana i només té realment 4 dies o 5 de festa real. Excepte aquells que poden disposar d'una setmana i un dia (la torna deu ser). I vinga a parlar de setmana quan només és un cap de setmana llarg. Però ja sabem que d'il.lusió també es viu.
L'altra part de la setmana ens diu que és Santa. I aquí la cosa es complica per moments. Serà santa, de passió, de vacances, del que sigui, però cada cop és menys santa. Els dies gloriosos del catolicisme són encara un element distintiu per a molts pobles, des de passions a processons, de penitents a manaies (armats o com en diguin a cada lloc i amb tots els respectes : els romans), i sempre amb un plus que no sabem si és per creença o per espectacle.
Alguna tradició he viscut en directe i realment si alguna cosa hi ha és la voluntat de moltes persones per a no perdre unes tradicions i uns costums que encara són part de la seva vida. Dignes d'enveja i de respecte.
Però alguna cosa hem perdut amb la modernitat, ni més ni menys que les pel.lícules de romans. Això si era un espectacle forçat però alhora curiós. Ara ja podem veure de tot i força al cinema un divendres sant qualsevol, i ja no diguem a la televisió.
Les coses ja no són com eren, ni seran com volem que siguin, i fins i tot algunes seran per no ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada