VISCA LA REPÚBLICA

Quan el temps passa, passa per a tots. I el temps, tossut en passar, ens ha portat a veure com han passat 75 anys des d'aquell abril del 31, quan "de sobte" i com a conseqüència d'unes eleccions municipals (això passa ara hi ens quedem tan amples per la poca importància que la ciutadania els dóna), un rei deixava el seu regne, i era proclamada una república, que no era la primera ja anàvem per la segona.

Els fills de l'Empordà (comarca a la qual els del sud ens sentim poc propers però que si ens en sentim en l'aspecte que avui toquem) sempre hem tingut una especial dèria pel federalisme i pel republicanisme. La República és una manera de viure políticament que té poques coses diferents a la de viure sota una monarquia democràtica, però té aquell punt de nostàlgia i aquella grandesa d'elegir directament al màxim representant d'un Estat, una cosa poc habitual en el nostre sistema d'eleccions.

Però el més important del que avui commemorem és que en aquell abril es van posar en marxa molts projectes de transformació d'una Espanya marcada per l'endarreriment i la pobresa. Tot això amb uns projectes socials i polítics realment moderns i que avui podem anomenar progressistes ( sense oblidar cap tema per difícil que pogués semblar, si encara ho són el 2006 com no ho serien el 1931, sense comentaris).

Els republicans van iniciar una obra però la IIª República no va poder avançar amb fermesa, no va poder veure els resultats que molts buscaven, només es va trobar amb una lluita brutal per part dels benestants i uns facciosos que van aprofitar el moment per fer-se amb el "poder" de l'Estat. Per la República hi van haver molts catalans però ja és hora de recordar que contra la República també n'hi va haver molts. Sense ànim d'obrir velles ferides però si amb l'ànim de no deixar-nos passar bou per bèstia grossa per part d'aquells que es pensen-creuen els únics defensors de nacions o d'ideals.



Va durar poc "la felicitat republicana" però el nostre respecte i la nostra memòria hauria de vetllar per fer-la cada cop més real malgrat que la generació dels impulsors ja quasi no estigui entre nosaltres. Hem de ser-ne hereus reals i no només testimonials. Repeteixo novament :

VISCA LA REPÚBLICA¡¡¡