Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

13.5.06

DE LA CRISI A LA SÍNTESI













Setmana moguda on n'hi hagi, setmana de bones notícies des de Madrid (aprovació del nou Estatut al Senat), setmana de nova crisi al govern català (una més però definitiva, o això esperem), i així han passat aquests darrers dies.

Que tinguem un Estatut per a refrendar no és cap nimiesa, és fruit de molts esforços, de moltes complicitats i d'algunes rebequeries (més o menys infantiloides o políticament immadures). Però el tenim i és un avenç substancial per a la nació catalana i això només s'ha aconseguit per l'empenta del nostre President i per l'altre President, que també és el nostre. Qui es podia pensar fa pocs més de dos anys tot això? Ningú, ni els astròlegs que diu l'amic Iceta.




I just quan estem per afrontar aquests fita històrica veiem que cal reestructurar el govern de Catalunya per poder oferir als catalans un govern sòlid i homogeni en la seva actitud davant del nou Estatut. I aquí veiem com alguns consellers han estat "reina por un dia" i el mal cap d'alguns dirigents ( o de les seves bases) els porten ràpidament a abandonar uns despatxos en els quals encara no havien col.locat la foto de la família (o del gos com algú fa). I sembla que feien broma els sortint per haver d'abandonar "la casa" un dijous qualsevol, però el cert és que la broma i molt pesada se l'havien autojugat a dins de casa seva, tot cercant grans estratègies que els han de portar a la seva Itaca que no és la nostra ni la de la majoria de catalans. Bé, que tinguin sort que alguns han hagut de patir prou als seus i potser mereixien seguir governant.

Després de la sortida d'ERC calia l'entrada de consellers i conselleres, i el PSC veu com tres persones de reconeguda vàlua i de llarg recorregut polític, com són la Carme, en Xavier o en Joan Manel, veuen premiada la seva tasca amb un dels càrrecs als quals pocs poden arrivar i molts hauran desitjat. Que aquestes tres persones signifiquen molt més que uns polítics ho demostra que són respectats en l'àmbit on han treballat o treballen, i que si una cosa pot dir-se de tots tres és que la seva ideologia i el seu treball coincideix de ple. No ens defraudaran i ben segur seran referent en aquells àmbits que se'ls ha encomanat. Tenen a les seves mans 3 espais polítics fonamentals per la gent progressista, ni més ni menys que la política educativa, la política social i d'atenció a les persones, i també la dels ajuntaments. Tres pilars que hauran de complementar la resta de pilars del govern Maragall. Endavant i bona feina amics i companys.