L'AMIC EVO DE MONTILLA.
QUINS MALDECAPS LI DÓNA AVUI AL NOSTRE MINISTRE.
Països subdesenvolupats, països pobres, països trepitjats, països espoliats, només són pobres països. La riquesa no està en molts països rics, desenvolupats, molts necessiten "la riquesa" de llocs on la misèria de la majoria és la llei que els rics han imposat. I quan tot això està a punt de fer esclatar algun país, ens trobem que hi ha persones i personatges que, democràticament, arriben a ser el President d'un país pobre.
I per a país empobrit tenim Bolívia, on segons comenten els que han pogut esser-hi, un lloc on viure és suficient ja que no pots esperar res més. Una població indígena marginada de qualsevol mena de riquesa i poder. Però un dia, mercès a unes eleccions presidencials, apareix algú com EVO MORALES, que arriba al cim del poder polític, sense passar per les cases més benestants del poder econòmic.
Quan aquest persident bolivià decideix acostar-se a Veneçuela o a Cuba els benpensants d'esquerra i tota la dreta en pes, posen el crit al cel de com és pot permetre això. I quan el mateix proposa nacionalitzar la seva riquesa natural ( la riquesa en la pobresa, quina contradicció!) els crits se senten d'una punta de món a l'altra. Què es pensen els grans pensadors i polítics que tot anirà com ells volen, com sempre ha anat. Doncs que no s'errin que ells han creat situacions que només podien trobar sortida amb alguna "innovació" com les de l'EVO.
No sé si això serà bo pels bolivians (permeteu-me que ho dubti vistes altres experiències "revolucionàries" que els de sempre van tirar a terra ràpidament), però deixem un cert marge de confiança a un home ha estat capaç de posar de moda un tipus de jersei, ara ja tenim "la rebeca" i els "evo". Ja ha tingut algun mèrit. Que a més tingui sort és molt demanar? Que no hagi de menjar la poma i abandonar abans d'hora el paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada