Les tardes de juliol han tingut un interèse especial per aquells que suem la samarreta al sofà, havent dinat, tot veient com uns joves esportistes fan 200 quilòmetres sobre una bicicleta pels camins i carreteres de la bella França, i a més ho fan durant tres setmanes seguides. Així acabem esgotats els afeccionats a gaudir de grans escapades, de les pujades als Alps, o les arribades a ciutats maques com Albi.
Però ara veiem com trontolla un cop més el món del ciclisme, per enèssima vegada la policia ha intervingut material sospitós a un equip, i ha posat al descobert algunes pràctiques poc ètiques i segur que gens saludables pels propis afectats.
Els esportistes d'elit ens semblen molt rics, molt poderosos, però ho són els molts ciclistes que es veuen obligats a seguir tractaments "de risc" per poder aguantar la tortura de cada dia? Segur que no, que molts es fan professionals amb il.lusió i després viuen una situació que no era la que esperaven quan de jovenets feien entrenaments esgotadors per poder arribar un dia a dalt del pòdium.
Fer esport és divertit, és saludable, però no deixem que ens enganyin, no deixem que posin en perill la salut de tant i tant jove voluntariós i treballador. Si cal escurçar etapes que es faci i si cal ser més humans doncs som-hi, que l'espectacle no pot ser superior a l'esport.
I quan els entusiastes espectadors-seguidors ens trobem que algun ciclista falla o no arriba prou amunt siguem conscients que és humà i no una màquina, que pujar el Tourmalet cansa fins i tot en cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada