POLONI A "POLÒNIA"

Els agents secrets, els espies, en James Bond, i altres han tornat a l'actualitat per una raó per una altra, és un d'aquells elements que creiem superats després de la guerra freda o que ja pensàvem superat amb el 007.

Però està clar que ens pensem moltes coses i la realitat ens les desmenteix ràpidament. El cas del poloni ens ha deixat esmaperduts, ens ha posat en alerta i ens deixa preocupats perquè no hi ha una línia clara de saber d'on ve i on pot anar.

Que s'hagi assassinat a un home rus, més o menys crític amb el president del seu país, no hauria suposat cap novetat fa unes dècades, ja que sense ser el pa de cada dia, no hi havia dia que el KGB no fes de les seves contra els "enemics". Ara això ja sorprèn més i el que més sorprèn és amb quin mètode s'ha eliminat a una persona, amb verí nuclear!

Estem preparats per assumir que el verí pot córrer tot el món en avió? que els grans controls dels aeroports són inútils? que els detectors de metalls que ens obliguen a quedar-nos quasi despullats no el detecten? que amb poca cosa n'hi ha prou per matar algú -via inhalació o ingerint-ne?

Crec que no estàvem preparats per una cosa així. Ens podíem sentir indefensos davant el terrorisme indiscriminat que mata a qui un dia va en un tren de rodalies, o les explosions en lloc amb molta gent, però la indefensió ja es pot convertir en POR, en una por difícil o impossible d'entendre i de combatre. I encara més si es confirmés que no és una acció de terrorisme sinó una acció preparada des d'un Estat o des de les clavagueres d'un estat.

Què passa a Rússia? Per què els avions que hi fan escala poden estar contaminats? Per què s'assassina periodistes? Per què hi ha màfia d'alta volada? Per què és una pregunta constant quan volem veure com està avançant la història en el país de l'antic comunisme i dels antics tsars.

Mentres la contaminació nuclear ha arribat a la "Polònia" catalana. Era normal que el poloni cerqués refugi al país que que porta el nom de la seva parella femenina. Bromes a part cal estar alerta però sense caure en grans drames ni tragèdies perquè el que hagi de ser , serà.