Els tres dies de març es van acabar amb unes eleccions generals que havien de portar un canvi radical a la política espanyola. Vam viure tres dies de mentides, de certa por, d'intranquilitat general, d'inconformisme, i sobretot de ganes de passar pàgina a un govern que ens havia tret de polleguera a la majoria.
Una tarda de dissabte fent anar els mòbils com mai, una nit esperant que no hi hagués "sorpreses" per part del PP, i un matí amb ganes de deixar clar quina era la voluntat de la majoria.
A migdia ja hi havia símptomes de canvi, de sorpresa, per certs avançaments que podien arribar. Va ser una jornada on la tensió va anar creixen sense aturar-se, però una tensió positiva després dels dies anteriors de tensió agressiva.
I amb tota la normalitat democràtica va guanyar José Luis Rodríguez Zapatero (ZP), i els socialistes tornarien a governar. Els votants van fer un dels esforços més grans que es podien esperar, la majoria va apostar per acabar amb les polítiques "negres" del PP, van decidir alliberar-se de l'Aznar, i ho van fer amb convicció i ganes. Nosaltres vam deixar el cava a la nevera per respecte, que poc costa ser respectuós.
Qui va fer l'aposta van ser els ciutadans, qui no va acceptar-ho, ja ho sabeu i ho patiu cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada