DE GALÀXIA A FORAT NEGRE

Setmana moguda a la Casa blanca madrilenya, i més després de la fugida del seu president cap a les seves empreses a cercar més beneficis (quan més en tenen més en volen que es diu). Aquell president que va arribar al Bernabeu amb el suport de tota mena de poders, especialment de l'econòmic i del polític (de quin color? doncs multicolor!!!), que era un exemple a seguir per altres per les seves formes i els seus encants personals, però sobretot dels seus calers, no sabia que quasi 6 anys després cauria en el "pecat" de la dimissió (que alguns ja sabem de què va això).

Hem vist com en Florentino ens venia fum blanc, ell que té l'aureola quasi de beat, i l'ha venut bé, siguem sincers. Però va posar el llistó molt alt i es va envoltar d'una colla de nois (i les seves respectives -més o menys galàctiques també-) que tenen com a professió jugar a futbol, però que per ells la vida està en un altre lloc, en uns altres ambients, en unes altres galàxies. Sembla mentida que els més ben pagats del món (els malcriats d'en Pérez) no donguin ni una dècima part del que donen jugadors de les pedreres dels diversos equips de futbol, gent de base que té molt clar quina és la seva feina i que estan orgullosos dels colors que defensen si són el del club de la seva ciutat o els que li són més propers.

Ja va ensopegar en Florentino amb l'Operació reformista (qui va pagar la festa?), i ara hi torna, ell pensava que el caler ho és tot, però està demostrat, per sort, que val més menjar poc i pair bé.

Les darreres setmanes els fantasmes són més blancs que mai, però alerta que els zombis també existeixen, i no oblideu la resurrecció que ens prometen alguns capellans. No ens creiem que s'ha acabat el nostre rival, ans el contrari, nosaltres també tenim l'enemic a dins - i malgrat ens pesi és el president-.