PROPERA ESTACIÓ : LA PAU

Els dies passen volant, les setmanes i els mesos també, i ja no en parlem dels anys, que són els que més semblen volar. Per què ho dic això? Doncs perquè ahir vam rebre una notícia, potser la notícia, que més podíem desitjar en l'àmbit político-social espanyol, que es podia començar a parlar, encara que amb boca petita de PAU al País Basc. Ja deiem fa uns dies que els colors podrien anar cap el de la pau i ara es va confirmant.

No és un fet més de la història contemporània, sembla que és una profunda sacsejada per part dels terroristes que a més compte amb un govern que té com a gran repte fer realitat la PAU. Parlar de negociació no ens ha de fer por, parlar de no cedir potser tampoc, però només parlant la gent pot arribar a entendre's.

Hem vist alegria en els que fins ahir vivien amb escolta permanent, hem vist com els bascos i les basques veien que la boira podria finalment desaparèixer per sempre, i fins i tot els més radicals podien veure com amb democràcia també es poden defensar idees poc arrelades en la majoria. El respecte entre uns i altres és imprescindible, cadascú en el seu paper, i que els papers siguin ben interpretats, d'això per una banda no en tenim cap mena de dubte , i per l'altra hauran de demostrar-nos que també.

A 22 de març de 2006 he fet un petit balanç de la meva "relació" amb allò que significava ETA i veig com han estat molts els canvis d'opinió que he tingut. Qui m'havia de dir que anant a la tomba del Txiqui a Zarautz se'm posaria la pell de gallina, davant d'un noi que va ser de la primera ETA i que Franco havia afusellat (era la utopia vençuda). Qui m'havia de dir que alguns anys després, com més de 15 miraria sota el meu cotxe per si hi havia algun artefacte (era una banda terrorista). Molts han-hem, perdut familiars, amics, companys, i encara és "viva" la masacre de l'Hipercor a Barcelona i molts més la mort de l'Ernest Lluch. Per això quan un amic i company (que ja sabeu que això pot ser difícil) m'ha fet arribar una nota dels seus pensaments que s'iniciava dient : que un dia comptarem els morts,..., he pensat, i tant ! , ho farem en honor de les víctimes, de les nostres i la dels altres, hi ho farem perquè no hi hagi cap més víctima.

Avui estem més aprop, potser a alguns els posa més nerviosos del compte, però si hi estem aprop no perdem l'oportunitat. El tren cap a la PAU ha sortit de l'estació que tingui un trajecte planer i recolli a tots els que han quedat per estacions perdudes. No fos cas que seguim pensant que darrera un tren en ve un altre, a vegades no és així i les vies es fan velles i queden en desús.