JO TAMBÉ M'INDIGNO!

El retorn no és fàcil, i menys el retorn a donar la cara, a portar la contrària a alguns o a molts, a opinar per qui ho vulgui compartir. I no és fàcil per les raons que no sabem i per les que sabem, per les que podem entendre i per les que no entendrem mai, potser amb l'esforç del tercer intent i amb 50 tacos a l'esquena es podrà consolidar un projecte (ja seria hora em dirà algú a cau d'orella o davant de tothom, que tens edat!, una edat). Perdoneu la introducció però sempre busquem una excusa o una altra i aquí cal deixar-hi la que toca.




Anem per feina i situem-nos davant de la propera excursió que s'ha muntat el Sant Pare, el Papa de Roma o Benet XVI que tan se val com l'anomenem, la seva anada a Madrid a veure milers de joves. Evidentment no seré jo qui posi en qüestió que aquests joves d'arreu es desplacin on vulguin a veure qui els vingui de gust, i que el senyor que els rebrà es dediqui a predicar o a repartir consol, m'és indiferent i respectable al mateix temps. 


La cosa ja no m'és indiferent quan la festa catòlica, la "fiesta pagana" necessita que les administracions hi posin milers d'euros i que empreses privades col.laborin a costa de no pagar impostos. Resulta que uns es poden passar tres pobles en despesa i els altres no tenen ni per viure al seu poble, a casa seva. Aquesta és l'Espanya (i la Catalunya no ens equivoquéssim) que està arrelant -si no ho evita Déu o els votants-, la que ens tocarà patir d'aquí a pocs mesos. Amb tota aquesta festa podrem veure com es disposa dels equipaments públics que deixarà sense cap remordiment l'alcalde de Madrid i la seva col·lega Esperanza, ells dos ballant al ritme papal sota la direcció de la regidora Ana Botella i els seus sicaris de la secta ultra Legionarios de Cristo (una bona colla que ja va saltar als diaris per històries fosques). 

Una bona colla que busquen la salvació eterna

Vaja que se'ns prepara una moguda que no tindrà res a veure amb la vella movida, tot Madrid en mans d'uns quants, tot per a ells, com el totus tuos, però aprofitant-se del diner públic en moments de grans dificultats. 


No ho aturarem, no podrem demanar que ens tornin la part dels nostres impostos que hi dedicaran, no ens faran ni cas i a més ens tractaran de poc solidaris amb els catòlics i poc respectuosos. En qualsevol cas ho som i ho serem al seu mateix nivell.