LA MORT AL MÓN "TRANQUIL" DEL NORD

Destrucció i mort de la civilització

ATENCIÓ : VERSIÓ INICIAL TOTALMENT SUPERADA


Els esdeveniments no han estat exactament com es pot despendre del texte següent.

Qualsevol dia és bo per aquells que creuen en la mort com a mitjà per assolir els seus objectius i avui n'ha estat un d'aquests, un dia negre com alguns altres viscuts a Londres, a Nova York o a molt més a prop, a Madrid. Un dia més sembla que en nom del déu dels creients musulmans (definitavement -?- sembla que també hi té a veure però per la fòbia del terrorista envers "ell") s'ha procedit a tallar d'arrel algunes vides i alhora destruir tot allò que hi havia al voltant.

Ben segur que no és cap novetat, i per desgràcia no serà la darrera, però sempre hi ha aspectes que ens sorprenen i avui ens sorprèn que tot això passi al món més civilitzat, més acollidor, i potser més desconegut i per això més idealitzat per aquells que pensem que aquest Nord és un paradís on es viu d'allò més bé. Aquesta ciutat d'Oslo que ens atreu, aquesta Noruega que té la bellesa com a imatge permanent està tacada de sang, està plorant els seus morts i està veient imatges que només recorden les de guerra, una guerra qualsevol.

El nord que ens ensenyaren a envejar fins i tot els poetes no l'acabem de conèixer a fons, segur que té moltes coses que desconeixem i altres que ni ells volen que es coneguin (això era un premonició del que avui sabem dels terribles assassinats? El fred Nord té molts problemes amagats que que ja insinuava o hi donava llum la trilogia més venuda dels darrers anys- un cop més la realitat, tan plena de por i de sang pot superar la ficció ?-), però el que no podem admetre és que un cop més volin pels aires persones i edificis, no és això el que portarà a un món més just. Quan les víctimes cauen en nom de raons alienes ens és impossible saber el per què, ens és una qüestió totalment inadmissible, i no poder fer-hi res ens deixa sense esma.

Els països nòrdics sempre han estat en el meu imaginari com aquells que hauríem de seguir, com països seriosos i bonics,per això la violència d'avui em sembla molt més violenta que altres que per desgràcia passen sovint en altres indrets del món. És curiós com ens colpegen més uns fets que altres, unes desgràcies ens van endins i altres només ens freguen la pell, serà que la nostra manera de viure i veure està marcada per la nostra realitat i ens accentua la gravetat dels esdeveniments. Volem que no hi hagi atacs terroristes, ni aquí ni al nord, perquè la raó de les paraules és la base de la millora humana, la raó de les bombes només ens porta la incomunicació, l'enfrontament i més bombes. Un món on la bomba parla massa sovint tindrà poca cosa a dir.