ON ÉS SOMÀLIA?

Situem-nos, estem parlant d'un lloc "molt llunyà" a la punta de la banya africana situada més cap orient, és a dir que més a prop que un altre país prou conegut com Sudàfrica. I en aquest lloc remot estan vivint (és una manera de parlar perquè realment estan morint) un d'aquells episodis de la història que és tan horrible que quasi no ens atrevim ni a mirar, la fam extrema (hambruna que en diuen en castellà).

L'organisme que vetlla pel món, l'ONU ha fet una gran declaració cridant l'atenció a tots els països, i com sempre, per desgràcia els dirigents dels països rics faran uns grans gestos, entre avui i demà, per calmar les ments sensibles dels seus ciutadans i demà passat tornem al nostre dia a dia de la crisi dels mercats, de la borsa que trontolla, o dels paradisos fiscals que alegren la vida dels més rics i que només tenen fam de més riquesa.

Estem veient la mort en directe, la fam en directe i tot plegat es queda en aquelles imatges inoportunes a l'hora de sopar que emet un telenotícies qualsevol, o un petit reportatge que pot trencar la digestió a algun paifart a l'hora de la migdiada. No sóc dels que participin massa en la cooperació amb els necessitats però crec que hi ha mesures a prendre per part dels productors d'aliments que podrien paliar amb més o menys grau aquestes situacions que només porten a la mort infants, joves i grans.

Hi ha poques coses que hauríem de prioritzar en el món global que vivim i la primera hauria de ser que tothom tingués dret a VIURE, amb uns mínims basats en l'alimentació i una qualitat adequada a les seves realitats, ja sabem que moltes persones amb molt poc tenen un grau de felicitat molt més alt que aquells que anem farts i sobrats. Però sense els mínims no hi ha res a fer!

Menjar?Beure?

I mirarem endavant i d'aquí un temps recordarem Somàlia per tornar a preguntar-nos on és, o potser preguntarem per Haití, o per ... un lloc on la MORT viu i es multiplica mentre els altres allarguen vides fins a l'extenuació dels cossos. Grans contradiccions d'aquest món que és el nostre i també el d'aquells que demà, o potser d'aquí una estona ja no hi seran per manca d'un grapat de menjar o d'un glop d'aigua.