QUI TÉ POR DE FRANCISCO CAMPS?

Un que saluda al buit, un que diu adéu i una que ho celebra (jo sigueixo pensa la Rita)

Quan encara no han posat en marxa la nova legislatura valenciana ja poden tornar a preparar tot el procés d'elecció de President, una altra prova de veure com el PP no té miraments amb ningú i si fas nosa cap el carrer sense contemplacions. L'anunci de la dimissió  de Camps no ens hauria de sorprendre, ja fa mesos o anys que ho hauria d'haver fet, ell i altres personatges obscurs de la dreta valenciana que han fet seu un país i l'han usat com un gran negoci particular. Hi ha mil i una causes obertes, tantes o més com casos sospitosos, i això havia d'acabar d'una manera o altra. El final, puntual i personal, és una dimissió envoltada d'insults i de victimisme, tenyit de servei al seu partit no al seu poble (un partit blau que necessita tenir la cara ben neta per unes properes eleccions, i dic la cara perquè de les mans d'alguns més val no dir-ne res).


Els peperos valencians es queden sense aquell que ha aguantat més les acusacions i les imputacions, i també les evidències.Aquests personatges de la gavina ho fan sense remordiments, sense cap problema, ni la Rita Barberà en parlarà malament quan és obvi que seria la millor presidenta blavero-popular perquè té un domini de la situació que ja voldrien molts altres homes i dones que es dediquen a la política (confesso que tinc una debilitat per l'alcaldessa de València, de la capital del País Valencià i no sabria dir-vos el per què).


Avui els valencians comencen a perdre de vista una imatge que els ha perjudicat en molts altres llocs però no siguem il·lusos, aquest i els seus van guanyar de llarg les darreres eleccions autonòmiques i locals, tenen un suport sobrat de la ciutadania i no serà que la informació no sortís als papers o als pixels virtuals. Els han acusat de tot i sembla que amb molta probabilitat que la suposada presumpció d'innocència no acabés bé però ells endavant, "pa lante" i els votants seguiren el camí. Així és la democràcia i també això hauria de fer-nos pensar en què ha passat en el món dels socialistes valencians en els darrers anys, on eren? què han fet? qui els ha dirigit? Les respostes són curtes i difícils, lluitar contra un món mediàtic i econòmic que els ha amagat i també dedicar esforços a destruir-se entre ells. 


Si alguna cosa ens queda és la bona acció de Camps en un món on dimitir és cosa de covards, avui ha fet un gest que malgrat tot i més, l'honora i deixa una ombra molt allargada d'una barba que no és la del director de Hogwarts de Harry Potter.Potser aquesta barba algun dia també haurà d'explicar-nos perquè feia nosa un dels presidents autonòmics més "brillants" del cel blau espanyol.