L'ILLA DE LA TENDRA MORT

Espai de trobada i reflexió

L'acampada estiuenca dels joves laboristes de Noruega ha passat a la història més negre de la història de la tragèdia humana, constant però sorprenent alhora. Aquests adolescents nòrdics havien decidit passar unes jornades parlant de temes que preocupen, de política i de la societat, en un espai tranquil i més o menys allunyat de la ciutat, cercaven un lloc on poder aprofundir en la defensa de les seves idees i anar creixent per poder consolidar una ideologia que comparteixo. No serà aquest l'espai per posar en qüestió si l'adoctrinament dels joves és o no és una bona fórmula, però si que és respectable si tots ells lliurement hi participen.

La tarda d'estiu hauria d'haver significat un pas més en el seu treball i les seves anàlisis però les coses poden canviar d'un moment a l'altre, algú pot decidir que tot això s'ha acabat, que ja n'hi ha prou de moltes coses i en concret de  VIURE. És del tot brutal pensar en què va passar en aquella illa, no pots imaginar la massacre que va organitzar un assassí ros i noruec de soca-rel , qui es pot imaginar que matar, un a un, nois i noies, pugui ser una cosa real fins arribar a desenes de víctimes innocents? No sé com es pot explicar aquesta situació, em desborda la magnitud de la situació, és d'aquelles situacions que no pots ni vols entendre, perquè si les entens estàs donant una certa sortida al criminal, i no hi hauria d'haver cap sortida, cap ni una. Bé només una, la cadena perpètua i sense contemplacions.

L'assassí de l'illa i de les bombes a Oslo no existeix aïllat dins de la seva bogeria, té un entorn sociopolític que existeix i que com s'ha demostrat porta a accions repugnables. Aquest entorn de l'extremadreta nòrdica, xenòfoba i marcada per l'islamofòbia, a més d'un cristianisme radical - que no vull ni conèixer- ha anat cremant les neurones d'aquest individu donant-li arguments per tirar endavant un projecte messiànic i demolidor. Els "enviats" en nom d'algun déu o d'alguns déus són elements que massa sovint ens porten a la crisi i fins i tot a la mort, si això es barreja amb idees com les que proclamava algú com Hitler estem davant d'un còctel que per desgràcia ja hem vist com explota i quins efectes nefastos pot tenir. La mort tenyida de falses ideologies i l'assassinat en nom d'altres, QUINA POR !!!

Espai de  mort i  por, molta por

I tot això amb unes víctimes que tenien una base sòlida en el sentiment democràtic i de la llibertat, uns joves que han vist com tot es tornava fosc i perdien de vista la seva curta vida tot just quan estaven iniciant el procés cap a viure-la més plenament. Altres veien com la foscor els marcarà de per vida, mai més podran ser uns joves en creixement plàcid, viuran amb dificultat la seva adaptació a una nova vida que els va començar aquest maleït 22-J. Qui els explicarà que cal ser confiats i feliços en la seva societat nòrdica i socialdemòcrata? Serà molt difícil que Noruega segueixi vivint en  una mena de "món de yupi" on tots són més o menys iguals i on la llibertat és la base de la convivència. Cal que es plantegin com fer front a llampats que fan seves les argumentacions del nou feixisme per deixar sense alè al món, a un país i a unes famílies destroçades per sempre.

Massa mort per poder assumir-ho, massa bogeria per poder acceptar-ho, massa dubtes després de "la guerra" d'aquestes hores d'un divendres d'estiu. Però seguirem cridant ben alt, com es feia fa 75 anys "NO PASARAN" els que ens volen deixar sense joves, sense futur, o sense els nostres iguals siguin de la raça que siguin.