Novetats a la primera potència europea, ja tenen la primera cancellera de dretes, amb govern de gran coalició amb els socialdemòcrates sense líder del SPD. I ara què? Seguirem construint una Europa mig perduda en ella mateixa o d'ella mateixa? Potser l'opció és deconstruir un model que no hem sabut mai ben bé el que era però que podia semblar un horitzó engrescador.
D'Europa se'ns en parlà molt, i nosaltres, convençuts, li vam DIR SI, però els nostres veïns, els més propers cap el nord, li van dir NON. Resulta que ells volien dir SI però les paperetes deien OUI, potser un altre dia, quan el president francès torni a ser d'esquerres, els tornaran a preguntar i després serà més fàcil, ja només podran dir YES. El temps haurà passat i l'imperi haurà colonitzat i/o destruït mig món, si és que encara queda l'altre mig.
Però l'Angela avui té el seu dia de glòria, què menys que un dia per una política que representa el dimoni per molts i moltes, malgrat el seu nom poc proper a l'esperit del mal. Sort alemanys, amb vosaltres hi anem els altres cap el pedregar o cap el cel de l'Europa real, social, dels pobles, dels ciutadans, de les regions, dels estats,...Només que sigui a fi de bé ja en tindrem ben bé prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada