La Grècia clàssica, la Roma imperial, la Granada musulmana, la Cartago vençuda, i tants i tants pobles i civilitzacions que en un moment o altre van banyar-se a les aigües tébies de la Mediterrània que els donava aliment, els donava camí i els portava a créixer, conquerir i desaparèixer. Tot això i molta història més ha anat configurant l'actual vida que hi ha a l'entorn d'un quasi llac que només connecta amb altres mars per un petit estret (car de travessar pels que vénen del sud)o un canal fet a mà. Ens és tan proper als nascuts tan arran seu, i alhora tan llunyà el seu horitzó que en alguns moments ens ha estat línia de somni o esperança poètica. La veritat i la realitat ha estat molt més dura i dramàtica, a la Mediterrània o a les seves costes la civilització ha anat construint, destruint i reconstruint mil i un pobles, ciutats, països, nacions o estats.
El segle que ens toca viure, en el suposat mig camí de la nostra pròpia vida, no ha tancat els bessaments de sang a les aigües blaves, més o menys fosques i contaminades del nostre mar, que ja era nostrum 20 segles enrera. El conflicte permanent entre nord i sud és només una teoria socio-històrica encertada o no, però el conflicte de jueus i palestins és real i lamentable, el dels Balcans va ser,i encara és,impossible s'assimilar per molts de nosaltres (no entenem com la guerra i el genicidi poguin estar a 10 hores de cotxe del nostre país), les batalletes entre turcs grecs per l'illa de Xipre, el Líban en una suposada pau després del seu ensorrament, la màfia de l'illa de Sicíia també mediterrània, i molts petits o grans punts d'enfrontament i lluita.
El blau del mar està tenyit de vermell, cal un esforç per anar deixant tranquil aquest mar, cal cercar camins entre horitzons per damunt de les aigües, hem de tancar per sempre més la nostra història del blau-vermell, i adreçar-nos cap un blau ben clar i net, que permeti unir els cels de pau que en teoria tothom vol tenir però que a la pràctica qui més qui menys ajuda a enfosquir.
Barcelona parla per unir la Mediterrània, a Barcelona es critica que se'n parla molt i es fa poc, però com a mínim es fa en plena llibertat, esperem que aquesta sigui la línia a seguir i que darrera moltes paraules i teories hi hagi definitivament més accions i més realitats.
Si tots baixem despullats arran de les aigües, despresos de les vestimentes que ens diferencien i deixem a casa les religions que ens oprimeixen, i també els malentesos endèmics, potser haurem fet una pas per salvar en tots els sentits el món mediterrani, el que ens és el més proper, el MARE NOSTRUM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada