El temps tot ho cura, o això diuen, però resulta sorprenent com som capaços d'oblidar "democràticament obligats" certs moments molt greus i menyspreables de la història recent de la política espanyola i madrilenya en concret. A algú se li pot parlar d'un personatge de novel.la mal escrita i negre anomenat Tamayo? O potser convé fer esment per no caure en una falta de respecte a l'altre gènere de la seva col.lega, la trista vampiresa grisa de qui només podrem anomenar aprenenta de Mata Hari?
És així com se'ns borra ràpidament la nostra memòria.Molt mal es va fer ( o potser menys del que ens pensem podrem arribar a sospitar si ningú manté viva la flama de recordar el passat a qui en va treure el màxim profit) i no sembla que s'hagi acabat fent endreça de tot plegat.
Però com que oblidar és un dret, nosaltres no podem convertir en deure el recordar, per això ens cal fer un pas més i creure que recordant l'oblit que estem patint estarem fent uns deures que hem deixat sense fer al calaix del nostre escriptori.
I tot plegat per donar resposta a Donya Esperanza de Madrid-Cibeles quan no se n'està de res a l'hora d'insultar els catalans , els seus representants democràtics (i democràticament elegits) i es permet omplir-se la boca de la paraula corrupció, barrejant temes i situacions que només poden posar-se en la mateixa "berborrea" discursiva en el cas d'una ment recargolada i intrínsicament dolenta. La darrera passada, posant en un sac anticatalà un tema que podria afectar un regidor d'un partit. a qui cal donar d'entrada el supòsit d'innocència, ja ha passat de taca d'oli. Aquesta Presidenta autonòmica hauria de deixar-se de manifestacions i collonades anticatalanes i demanar perdó i excuses, o com a mínim hauria de callar perquè ella no és ningú per parlar de corrupció, ella mal li pesi és el màxim paradigme de la corrupció al govern en tres dies.
I nosaltres que encara tenim "Esperanza" en saber una/la veritat. Ingenus o genis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada