PAU A LA FRANCESA

No puc amagar les meves simpaties pel país veí del Nord, que no és Andorra. Envoltat de certa francofòbia malentesa, o d'un desinterès absolut per allò que passa a l'altre costat d'unes muntanyes que en diuen frontera, intento surar amb un petit drap tricolor encara que estigui mal vist i també incomprès.

L'estat centralista on n'hi hagi, el país més tancat i cregut d'ell mateix, té altres elements que en són molt més agradables i envejables. Entusiasmat per la seva llengua, pels seus paisatges, per les seves viles i també per una bona part de la seva gent, que també n'hi ha, com arreu, de molt bona gent. La "grandeur" de França no la fan els seus presidents, però també ells són imatge de grandesa encara que no ens agradin gens ni mica. Els seus polítics tan fidels al cainisme, a la lluita fatricida entre iguals, no amb els adversaris (ja ens ho va dir un polític alemany que hi havia amics, enemics i companys de partit - en tercer grau-) també són part de la grandesa absurda segons com la veiem molts dels estrangers que encara creiem en la llibertat, la igualtat i la fraternitat tot i després voler ensorrar els tres paradigmes bàsics de futur per aquells que encara podem creure-hi.

Però França ens va posar en alerta fa unes setmanes. Allà passaven coses no previstes, hi havia cotxes cremant-se i gent al carrer, i no hi havia possibilitats d'aturar-ho. Llastimosament les notícies del matí van afegir noves xifres a les dels morts quotidians de l'Iraq, els nombre de cotxes passats per la foguera de la depuració dels mals de la civilització occidental. Els joves van atacar allò pel qual molts dels seus pares o avis havien treballat sense aturador per tenir-ne un o una (si ho poséssim en francés). Per què aquesta revolta? Per què els humils han de tornar a fer la seva lluita diària al carrer? Per què no es va preveure que això arribaria en "barris de concentració" (abans havien estat camps del mateix)? Moltes preguntes i poques respostes, tota la culpa és de l'adminsitració, de la no integració dels francesos fillls d'altres cultures que no és la dels descendents dels revolucionaris del 1789, i dels tenen com a eina política la xenofòbia. Jo em pregunto : segur que són aquests els culpables? Em queden massa dubtes, poques coses clares, penso que hi ha més causes i malhauradament hi haurà més conseqüències, però no serem nosaltres sols qui podrem entendre-ho i posar-hi remei.

Per la França que ens enlluernà de joves, perquè no en tinc cap mena de dubte dels seus valors i per això la defenso, crido ben alt com es deient els amants de "Casablanca": SEMPRE ENS QUEDARÀ PARÍS ( i que sigui així pel bé del nostre petit món de subtil viure).