Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

24.1.06

HORARI ESCOLAR, LA LLARGA LLUITA


A l'escola hi anem, hi asistim, hi passem i alguns hi aprenen o aprenem. I davant de tantes possibilitats d'ús ens trobem amb una problemàtica més punyent, la de tenir clar quin hauria de ser l'horari escolar de l'escola pública catalana.

Aquests dies sentim parlar amb certa prudència però com una cosa que arribarà de la famosa "sisena hora" com la salvació dels nostres mals educatius. Sembla lògic que amb més hores més profit se'n treurà, ja que a força d'insistir potser obrirem noves escletxes en aquells que per una raó o altra ho tenen difícil.

El problema no és una hora més o menys, el tema que s'hauria de treballar és on la posem i com. Estem parlant de concialiació d'horaris familiars a tort i dret, i resulta que l'horari escolar només s'ajustaria (i no pas del tot) a l'horari dels pares i mares mestres. Si volem ajustar horaris fem-ho bé, pensant en els usuaris i els treballadors d'aquest sector. I no cal caure en la trampa de plegar a les 6 de la tarda per endarrerir activitats extraescolars o esportives. Ningú ha intentat plantejar jornades continuades amb menjador inclòs per a tots? Què fan els nois i noies de 12 o 12 i mitja a tres en una escola que no està preparada per funcionar en situació entre-hores? Per què no volem que els nostres fills i filles arribin quan més aviat millor a casa?

Europa ens és propera, som Europa i volem horaris europeus, doncs posem fil a l'agulla i estudiem quin model ens seria més útil. Jo aposto pel finlandès aplicat a un país mediterrani. Algú en proposa un altre?.