Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

18.1.06

PER UNS PAPERS


Ens ensenyaven a l'escola, que per cert era franquista encara,com havíem de saber que no es poden agafar les coses dels companys, que robar era una de les coses més lletges que podien fer els nens -les nenes anaven a una altra aula-, que calia respectar els mestres i els pares - i aquests ho deixaven clar amb un mastegot si calia-, i també que sabent escriure i llegir arribaríem lluny.

Més endavant vam creure que la cultura era una bona base per entendre les coses, per avançar en la vida, fins i tot vam creure que amb la cultura i l'educació canviaríem el món. Quaranta anys creient en el valor que té la cultura per veure com es poden fer caure uns conceptes, que teníem ben arrelats, en poques hores i a mans de gent que fins hi tot són Consejeras de Cultura d'una Comunitat Autònoma o alcaldes de ciutat que són referent cultural per a un Estat com l'espanyol.

Qui ha posat individus com aquests a defensar la cultura? La democràcia ens diran, però no ens advertiran que en cap moment els votants podien conèixer el nivell d'incompetència que podien tenir uns polítics que han convertit el retorn de la història al seus propietaris en una agressió a una comunitat. En nom d'un nacionalisme més tronat que els collars de Carmen Polo, volen defensar els veïns
d'una "pobra" Salamanca -ciutat que per la seva riquesa cultural mereix tots els respectes i més quan algun colega de blog n'ès fill- dels "lladres catalans" que els volen usurpar el botí de guerra dels soldats de l'espós de l'esmentada senyora dels collars.

La història és complicada, entendre-la encara més, el dia a dia ens ho posa molt difícil als seguidors de Pierre Vilar o Josep Fontana, per citar els mestres dels nostres mestres, però resulta massa punyent i sorprenent veure que hi ha gent capaç d'enfrontar-se directament a la HISTÒRIA, així amb majúscules i sense embuts. El 19 de gener de 2006 no serà "el final de la història" però podria ser l'inici d'una història "interminable" (en castellà en honor de la Consellera que n'és de Cultura però que serà l'exemple del descrèdit absolut pel càrrec que altres molt més dignament han ocupat, ocupen o ocuparen en ajuntaments o altres administracions).