Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

18.12.10

ATRACAMENTS A LA CATALANA

En nom de la música i la cultura catalana!!!
Quan t'acostes al Palau de la Música tens la senció d'estar arribant a un dels elements bàsics de la nostra cultura, una peça que només és nostra i sense haver de donar explicacions a ningú. Un espai que ha viscut moments "històrics", sempre lligats a les nostres arrels, i amb una nota musical més propera a ser insuperable que a donar la nota, encara que avui ja podem dir que ens l'han ROBAT!

Aquell indret de la Barcelona més burgesa, més proper a una obra d'art per ell mateix que no pas a un petit edifici industrial d'aquella vella burgesia, ha saltat en els darrers mesos a les portades dels diaris, en paper i digitals, per haver estat el lloc de trobada d'uns personatges freds, calculadors i molt nacionalistes (!) que es dedicaven a enriquir-se, a enriquir a tercers ( encara ningú ho admet !) i a ser la seu del 3 o el 4 %.

Signem? Una cara i una mà neta (?)
Per què van robar-nos desenes de milions d' € (molts € , eh,que diria" l'actual Nuñez")? Per què no es va detectar en un primer moment o com a mínim poc després? Per què la gent que estava al capdavant també surt mal parada en altres àmbits de gestió econòmica pública i fins i tot privada? Per què ...? Tot plegat molta pregunta i poca resposta, massa embolic d'uns i altres, un excés de "músics" sords i cecs en un país que només amb les quatre barres ja està ben servit.

Si aconseguim arribar al port de tot el que sonava dia i nit al Palau podrem dir que ja som un país normal, on tenim lladres i serenos com arreu, que tenim corruptes i corruptors amb noms i cognoms de grans nissagues (de poder?) i que ja podem dormir tranquils, perquè al nostre Palau només els orfeons i els instruments musicals deixaran sentir el bell so que mai hauria d'haver estat emmudit per una remor i una fressa totalment indesitjada, feta i dissenyada evidentment per "uns indeseabless"