Per tornar a caminar endego un nou Pensant-ho bé, ni serà molt nou ni serà igual, només desitjo que sigui.
Han passat mesos, i anys, però no tinc la sensació que el temps s'hagi aturat, ans el contrari, el temps ha fugit, moltes coses han anat per camins que un ja no coneix, d'altres camins s'han barrat , per no parlar de camins desapareguts en aquesta bogeria que és el món dels darrers anys. Em sorpren avui que no he estat present en tots els esdeveniments que avui són el nostre pa de cada dia, la crisi econòmica, la crisi social, la crisi política, la crisi, ...
Estem en uns moments crítics, ens calen paraules i reflexions i he decidit intentar deixar constància novament d'allò que un pensa, encara que sigui errat i cregui que ho pensa bé. Intentaré situar opinió, reflexió, i alguns detalls nous en el món dels twuiters, facebooks i altres eines que veig com a menys compromeses que el ja vell blog.
No serà en aquest primer escrit després de l'allunyament on abocaré tot allò que em ronda pel cap, no ens passéssim, només vull afirmar que mai la història havia anat accelarada com ho fa en aquests darrers anys, ja no hi ha pau ni guerra, hi ha un dia a dia que representa moments de pau i moments de guerra en 24 hores. És possible sobrevuire al canvi constant? És raonable no tenir temps per a la reflexió? Respostes no n'hi ha i si la dónes avui demà serà equivocada o antiga, i això et faria dir qui m'obliga a tornar a posar-me en aquest embolic?
Que ens sigui útil i si algú té a bé llegir-ho que sigui per aprofundir diàlegs i opinions, més aportació i millor comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada