Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

1.12.05

VENÇUTS

Qui va vèncer,...? deia una canço de l'avui per a mi llunyà Lluís Llach, en aquells anys on qualsevol petita contradicció al règim -ja desaparegut no us penseu- suposava un poema, un elixir per a joves demòcrates, d'esquerres, nacionalistes, utòpics -pensant en anar a col.laborar a la després caiguda revolució que es va produir a Nicaragua a finals dels setanta.

Tot era bonic, tot estava per construir, i nosaltres teníem les coses "molt clares", sabíem qui havia vençut, per què havia vençut, sobre qui havia vençut i no dubtàvem en manifestar-ho públicament si calia. Però els nets i fills dels vençuts van anar aprenent que no tot eren cançons, que el carrer no només era d'ells ( ja hi havia qui els va dir que era "d'ell"), que les revolucions també poden tenyir-se de blau corrupte, o que no hi havia horitzó - i semblava que era tan proper!!!

Tot plegat per recordar, per fer una petita reflexió d'unes èpoques que no sabem si vam viure massa joves o massa grans.Alguns maduràrem sobtadament, altres no passaren al nostre costat i seguiren pel camí de la societat fàcil (o això pensàvem els grans compromesos), de la vida com cal i d'un compromís light (qui ens havia de dir que en seríem esclaus dels productes light per mantenir una línia, cal dir quina?).

I així avançant per ser vençuts en qualsevol moment, perdent lligams i alguna arrel, sense revoltar-nos per la revolució no feta, treballant per ser menys vençuts però sense deixar de ser-ne.

El dia que vam veure que queia el mur de Berlin estàvem contents, quan queia la URSS també, i quan els EUA atacaven imataven per petroli, ens adonàvem novament que no podíem deixar de ser allò que ja sabíem, uns vençuts que no podran fer que neixin flors a cada instant (però les nostres flors, o més ben dit fruits, si que els hem de fer créixer, els hem d'ajudar a trencar amb un passat vençut i fer-los vencedors). Sense por, amb por, i contra la por.

---Ahir no comptava que la vida és tan fràgil com un vol d'ocell, o d'helicòpter, els meus respectes vers els accidentats malgrat segueixo pensant exactament el que ja he manifestat per escrit anteriorment----