2 ANYS DE GOVERN A TRES BANDES

El segle passat, el XX no ho oblideu, no va ser propici a governs estables d'allò que s'ha acordat dir-ne esquerres, més aviat va ser un període on el negre, el caqui i el blau (fosc)eren el color dominant de governs europeus en general i espanyols en particular.

El nostre país no podia ser diferent, erem europeus amb la revolució soviètica, i també amb l'Alemanya nazi, encara més quan el feixisme "ocupa" Roma i vam deixar de ser durant 40 anys quan els blaus franquistes van ocupar-nos.

I tanta introducció històrica és necessària? Segur que ha estat la pregunta que ja us estava passant pel cap a aquells que esperaveu una ràpida defensa del govern tripartit català com s'insinuava a l'encapçalaemnt. Doncs l'he exposada per assenyalar que estem vivint un moment més històric del que ens volen fer creure, fins i tot algunes de les pròpies accions o inaccions del govern català.

Quan Catalunya decideix passar de l'arbre corcat al billar a tres bandes s'està realitzant un pas definitiu per a la seva pròpia existència com a nació, trenca amb dos passats prou personalistes per ser positius, es supera la política del Cap (que quedi clar que un havia guanyat una guerra i l'altre un reguitzell d'eleccions, i que no hi ha intenció de comparar-los, que no en quedi cap mena de dubte que hi ha molt susceptible pel món)per iniciar la política dels caps (en petit), dels grups organitzats, de la representació ciutadana. És tanta la diferència entre una època i l'altra que no es veu que s'hagi entès del tot, i encara menys que s'hagi paït (n'hi ha que no ho pairan mai, i d'altres que a força de temps potser deixaran d'estar-ne empatxats).

Les boles de colors del billar català són molt més vives que no ho havien estat mai, es busquen jugades que han deixat de ser unipersonals, a una banda i al forat, a ser a tres bandes i amb filigrana (alguna d'elles fins i tot d'esquenes i sense mirar, o fent fonambulisme polític incomprensible per a molts). I aquí és on ens cal estat atents, a veure com en poc temps s'ha posat en joc una gran partida, pesi a qui pesi, però que en temps històric i polític només acabem de veure el sorteig de camp, i avui juga l'esquerra del camp català. Que segueixi la partida, que la competició ha de ser llarga i ja veurem quan s'hagi acabat si finalment el forat rep la darrera bola negre, aquella que tants cops ens va impedir jugar en llibertat.