Escriure, llegir, dues maneres ben diferents d'entendre una petita part de la nostra vida quotidiana en relació a les lletres (i algun número perdut que ajuda a complementar opinions o descripcions), una relació que per a molts és necessària per sobreviure i que per altres és una manera poc seriosa d'aprofitar el poc temps que tenim per a viure.
Les lletres dels llibres em van impressionar de jove, quan no tenia oportunitat d'accedir-hi fàcilment, malgrat els esforços de l'estimada bibliotecària local, sempre disposada a ajudar, i a qui més endavant vaig intentar tornar l'ajuda atorgada desinteressadament. Les primeres lectures sempre suposen grans descobriments, veus que hi ha un món molt més profund i molt més ampli. Després vas trobant que molta gent ha estat posada com exemples litereris a tenir en compte, et desconcerta la quantitat d'obra que hauries d'anar llegint per poder dir que tens un nivell adequat al suposat nivell intel.lectual que et suposes o et suposen.
I segueixes veient que fins i tot alguna poesia o llibre de poesies et resulta interessant, però has de prendre una decisió sobre quina serà la teva literatura de tauleta de nit, aquella que et dónara més plaer quan obris les pàgines escrites. I en el moment de triar vaig veure com n'era d'engrescador una persona de tanta vàlua com Terenci Moix, el qual va saber estar (sí amb tot el sentit ampli del saber estar) i va saber escriure i descriure. Ningú com ell per fer realitat els mites egipcis, les obscures i divertides vides d'unes senyores d'alta volada, de certs polítcs i intel.lectuals catalans, i evidentment de la seva pròpia vida (aquella que s'inicià justament una nit de reis -ell que seria rei per molts-)
Amb en Terenci o poc després d'ell em vaig trobar amb la Maruja Torres, una dona que posa les paraules damunt dels fets i els fets damunt les paraules. Ella que venia de classe obrera pica alt amb esforç i a més posa lletra a unes històries realistes o potser reals.
I quan ja semblava que el cupo estava ple apareix un altre autor que trenca esquemes i ens aporta noves visions literàries, un gironí com Cercas, que m'acosta novament a la guerra civil que sempre m'ha interessat i aconsegueix ficar-se entre els meus referents literaris de capçalera. Ara quan estic llegint la seva darrera obra veig que ja en són un més aquells que llegint-los em permeten baixar la guàrdia i la tensió diària. Gràcies a tots ells i elles que són finestres obertes d'aire fresc encara que faci fred (i als que en fan de l'edició professió¡¡¡).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada