Del dia de l'home dels nassos ja pocs en tenen memòria, molts ja no saben de qui els parlen, ho troben obsolet i carrincló, o pensen que ja n'hi ha prou de velles històries que només signifiquen anar contra la modernitat i les "Plays" o altres instruments "malignes" en general.
Tampoc fa tants anys intentàrem recuperar i deixar petjada del pas d'aquell home que tenia tants nassos com dies l'any. I tot plegat per a res, per no poder assumir que ens fem grans, que el món canvia i és difícil posar barreres a aquest mar modern i globalitzador.
Però això és l'anècdota d'aquesta data, la de l'hora dels adéus pels anglosaxons, les campanades des de la Puerta del Sol (això que no m'ho toquin ni independentistes estelats ni espanyolistes de l'aguilot, què seríem sense aquestes campanes que ens agermanen amb els altres pobles???), i les calces o slips (també algun tanga és clar) vermells -ves a saber qui va tenir la bona idea-. I vinga tradició, i vinga festa amb música i serpentina, i que no falti alegria i desitjos de pau, amor, salut, diner, ... un no acabar vaja.
I mentres, el món gira, no l'atura la gresca, ni íntima ni col.lectiva, i sense adonar-nos, estarem vivint un nou dia, un 1 de gener que serà el primer d'un nou any que amb una mica de sort tornarà a acabar un proper 31 de desembre quan ja espero ens retrobem tots i totes, petits i grans, amigues i amics, els que llegiu i els que mireu, i així poder seguir fent-ho (malgrat que els bons desitjos expressats sovint deixen un cert regust que més val endolcir en dies com avui).
JA S'ACABA EL 2005, BENVINGUT 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada