Ni el romànic català de llocs poc explotats com Beget (tot i que ja hi anaven per aquestes dates "las muñecas de Famosa", recordeu els de certa edat?) podria haver pensat que mil anys després de la seva construcció encara estaríem parlant, discutint o "lluitant" per la construcció d'un estat que s'anomenaria Espanya, quan tot just s'estava "creant" allò que avui estem estatutritzant com és la nació catalana.
La construcció nacional s'enten amb poques paraules, quina cosa més simple pels nacionalistes que la de definir com s'ha format la seva nació. I la destrucció nacional també es fàcil d'explicar per aquells que veuen com el seu sucre es desfà en mans d'un "zapatero" qualsevol.
Per uns hi ha la gran fita de la construcció i pels altres un final dramàtic en la destrucció, i per la majoria els treballs per poder viure i sobreviure en mig de la voràgine mediàtica d'uns i altres.
De tots és sabut que res es destrueix, que tot es transforma, per això és el moment de posar rigor i centralitat en el procés de treballar pel nostre estatut, el de la majoria de catalans que aspiren a tenir una mica més, però ni més ni menys que allò que els pot pertocar en un estat que només serà si es fa federal i just.
I anem pensant-hi que això no està acabat, ens vénen dies de falsa joia i potser cal aprofitar-los per despistar-nos d'aquells profetes d'un i altre bàndol que no ens volen deixar ser lliures de pensament i d'acció. Aquest any visca el Nadal consumista i fals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada